Conflicte Espanya-Catalunya

EN CATALÀ

(En español más abajo)

Mirada de solució del Conflicte España-Catalunya des de les comprensions de Constel·lacions sistèmiques

Són moltes les persones que al llarg de vàries generacions han vist morir, desaparèixer, fugir o torturar als seus pares i mares, als seus germans i germanes, als seus avis i àvies, als seus veïns i veïnes, o directament a tot el seu poble, patint tots els estralls de la guerra. Això fa que, encara que vulguin tirar endavant, es vegin arrossegats a defensar un passat que necessita trobar un lloc d’ordre i de pau. Els sers que van traspassar encara no han assolit aquest lloc de pau, i requereixen d’ajuda per aconseguir-ho.

I què necessiten aquests éssers? Necessiten ser reconeguts, tractats amb respecte, honrats i enterrats amb dignitat. Quan ho aconsegueixin, els seus nets i netes, així com les generacions posteriors quedaran alliberades per construir un nou futur.

Tant els líders actuals com alguns que ja han deixat d’estar a primera fila, també estan sent estirats i se’ls reclama atenció per part d’aquells que van morir durant la guerra, per part “dels seus”.

I això passa a tots els bàndols, impedint la resolució dels conflictes i els apropaments entre les parts. Això dona sentit a la Llei de Memòria Històrica, ja que tots els familiars tenen dret a trobar els seus morts i a donar-los sepultura honrosa. Sense el restabliment d’aquesta justícia les ferides no es tanquen, no hi ha perdó i no hi ha pau.

Per a què l’impacte de la guerra deixi de tenir un efecte bloquejant, s’ha de tornar sobre ell i assegurar-se que tots els seus implicats arriben a finalitzar les seves vivències doloroses, prenen responsabilitat sobre els seus actes i implicacions i, si ja han traspassat, arriben a un lloc de pau.

Aquestes guerres, a vegades, venen de més lluny que no pas ens pensem, havent-se iniciat generacions i segles abans. I els qui ara defensen amb orgull els seus líders i s’impliquen “amb orgull cec i a mort”, defensant-los amb les seves vides, no són conscients que carreguen amb una responsabilitat i vergonya que no els correspon. No són concients que aquells que van empunyar les armes i van fer mal no fan públic que s’avergonyeixen del que van fer, i la seva ànima en defuig la responsabilitat i les conseqüències.

Per raó de la violència, els éssers humans queden vinculats.

Així, els i les líders de partits polítics o membres d’institucions judicials, com qualsevulla altra persona, també estan sotmesos a aquestes dinàmiques, moltes vegades de manera inconscient.

Els morts influencien sobre els països, sobre els governs, sobre les guerres i sobre les persones.

Conflicte Espanya-Catalunya i Govern Espanyol

El poble català només està mirant al Govern Espanyol, a qui reclama el seu reconeixement i la interlocució pel seu nou caminar. El Govern Espanyol li nega la mirada i el reconeixement (a aquest poble català), i només té ulls per als qui mira com uns fills, què és Espanya.

Avançant en el temps, el Govern Espanyol no només ja no mira al poble català sinó que li dóna completament l’esquena. I és el poble espanyol, que coneixedor dels reclams de Catalunya i encara que es voldria mantenir al marge, finalment el mira i diu de deixar-lo marxar.

Quan el poble espanyol renuncia a bloquejar al poble català, aquest pot marxar. Llavors, el poble català es gira i mira al poble espanyol amb una complicitat i un afecte molt gran, no expressats abans, i poden abraçar-se i mostrar-se l’estimació abans d’aquesta separació, com quan algú acomiada a un ser estimat abans de que emprengui un llarg viatge.

Finalment el poble català es retira i comença el seu nou camí.

Conflicte (transitori) entre els partits catalans

Hi ha un líder fort a qui la majoria del poble català mira i hi confia. Amb raó. Ell té el passat en ordre sense que tiri d’ell ni el porti a moviments contradictoris. Té la mirada ben clavada en cap a on hi ha que dirigir-se i com.

Hi ha un partit minoritari, fet de persones i ànimes joves, la contribució del qual és entre un 5 i un 15%, què farà una renovació i també quedarà lliure de llurs fidelitats passades. Quan ho faci, es podrà unir amb el líder fort i carismàtic per començar a construir aquest nou futur.

Tots 2 començaran a encapçalar el canvi.

Altres polítics i polítiques catalans, membres destacats de partits, que tenen “els seus pares polítics” involucrats en dinàmiques passades, es veuen arrossegats i mantenen una fidelitat amb ells, amb el seu dolor i amb el seu passat, i això els porta a comportaments contradictoris, no puguen sentir-se lliures per involucrar-se en nous projectes de país, encara que ho intentin, o per prendre decisions de nous camins o aliances. D’alguna manera actuen com ells o elles, havent de girar-se cap enrere, sense poder avançar endavant, amb una fidelitat cap els ideals i les necessitats pendents de resoldre dels seus líders. Líders que fins i tot paguen amb la presó com a mostra de fidelitat amb els seus ancestres. Només quan aquests polítics alliberin de compartir càrrega als nous i noves membres del seu partit, aquesta nova fornada de polítics i polítiques estaran lliures per involucrar-se en allò nou i establir les aliances que creguin oportunes.

Hi ha polítics joves que es troben en aquest impàs de canvi entre la fidelitat als seus antics líders i el reclam que la societat els hi fa per participar de la construcció d’allò nou. Aquests aviat també s’afegiran, perquè els antics líders, que en alguna manera o altra estaven defensant i reclamant compensacions i solucions per un passat familiar i social, es retiraran en haver assolit els seus objectius d’ànima (que no pas els verbalitzats anteriorment). Llavors deixaran pas a les noves generacions, que primer se sentiran perdudes i amb certa crisi d’identitat però aviat es col·locaran a lloc i ocuparan llurs posicions, unint-se als altres 2 partits anteriors.

En la nova etapa, els líders voldran apropar-se al poble, doncs ells i elles també s’hi senten de “poble”. Ells i elles també “són poble”. A la vegada, als ciutadans se’ls donarà poder perquè assumeixin responsabilitats per les seves decisions i siguin líders de llurs vides, de tal manera que l’antiga distància entre líders polítics i ciutadans es dissoldrà, sent tots co-creadors de la nova forma de societat. És a dir, els ciutadans i ciutadanes seran completament responsables d’expressar quina societat volen en cada tema de llurs vides, i els polítics i polítiques seran els responsables de les institucions per dur a terme aquesta voluntat conjunta.

EN ESPAÑOL

Mirada de solución del Conflicto España-Cataluña desde las comprensiones de Constelaciones sistémicas

Son muchas las generaciones que han visto morir, desaparecer, huir o torturar a sus padres y madres, a sus hermanos y hermanas, a sus abuelos y abuelas, a sus vecinos y vecinas o, directamente, a todo su pueblo, sufriendo todos los estragos de la guerra. Esto hace que, aunque quieran salir adelante, se vean arrastrados a defender un pasado que necesita encontrar un lugar de orden y de paz. Los seres que traspasaron aún no han alcanzado este lugar de paz y requieren de ayuda para conseguirlo.

¿Y qué necesitan estos seres? Necesitan ser reconocidos, tratados con respeto, honrados y enterrados con dignidad. Cuando lo consigan, sus nietos y nietas, así como las generaciones posteriores quedarán liberadas para construir un nuevo futuro.

Tanto los líderes actuales como algunos que ya han dejado de estar en primera fila, también están siendo tirados hacia atrás y su atención es reclamada por parte de aquellos que murieron durante la guerra, por parte “de los suyos”.

 Y eso pasa en todos los bandos, impidiendo la resolución de los conflictos y los acercamientos entre las partes. Esto da sentido a la Ley de Memoria Histórica, ya que todos los familiares tienen derecho a encontrar a sus muertos y darles sepultura honrosa. Sin el restablecimiento de esta justicia, las heridas no se cierran, no hay perdón y no hay paz.  

Para que el impacto de la guerra deje de tener un efecto bloqueante, se debe tornar sobre él y asegurarse de que todos sus implicados alcanzan a finalizar sus vivencias dolorosas, toman responsabilidad sobre sus actos e implicaciones y, si ya han traspasado, alcanzan un lugar de paz.

Estas guerras, a veces, vienen de más lejos que no pensamos, habiéndose iniciado generaciones y siglos antes. Y los que ahora defienden con orgullo sus líderes y se implican “con orgullo ciego y a muerte”, defendiéndolos con sus vidas, no son conscientes de que cargan con una responsabilidad y vergüenza que no les corresponde y, sobre todo, que aquellos que empuñaron las armas e hicieron mal, no hacen público que se avergüenzan de lo que hicieron y su alma rehúye la responsabilidad y las consecuencias.

Por razón de la violencia, los seres humanos quedan vinculados.

Así, los y las líderes de partidos políticos o miembros de instituciones judiciales, como cualquier persona, también están sometidos a estas dinámicas, muchas veces de manera inconsciente.

Los muertos influencian sobre los países, sobre los gobiernos, sobre las guerras y sobre las personas.

Conflicto España-Cataluña y Gobierno Español

El pueblo catalán sólo está mirando al Gobierno Español, a quien reclama su reconocimiento y la interlocución para su nuevo caminar. El Gobierno Español le niega la mirada y el reconocimiento y sólo tiene ojos para los que mira como unos hijos, que es España.

El pueblo español, conocedor de los reclamos de Cataluña, y aunque quisiera mantenerse al margen, finalmente le mira y es el propio pueblo español quien dice que se deje marchar a Cataluña. El Gobierno Español ahora ya ni mira al pueblo catalán sino que le da completamente la espalda.

Cuando el pueblo español renuncia a bloquear al pueblo catalán, éste último puede marchar. Entonces se gira y mira al pueblo español con una complicidad y un afecto muy grande, no expresado anteriormente, y pudiéndose abrazar antes de esta separación, como cuando alguien despide a un ser querido que va a emprender un largo viaje.

Finalmente el pueblo catalán se retira y empieza su nuevo camino.

Conflicto (transitorio) entre los partidos catalanes

Hay un líder fuerte al que la mayoría del pueblo catalán mira y en quien confía. Con razón. Él tiene el pasado en orden sin que tire de él ni lo lleve a movimientos contradictorios. Tiene la mirada bien puesta hacia donde hay que dirigirse y cómo.

Hay un partido minoritario, hecho de personas y almas jóvenes, cuya contribución es entre un 5 y un 15%, que hará una renovación y también quedará libre de sus fidelidades pasadas. Cuando lo haga, se podrá unir con el líder fuerte y carismático para empezar a construir este nuevo futuro.

Ambos partidos empezaran a encabezar el cambio.

Otros políticos y políticas catalanes, miembros destacados de partidos, que tienen “sus padres políticos” involucrados en dinámicas pasadas, se ven arrastrados y mantienen una fidelidad con ellos, con su dolor y con su pasado, que les lleva a comportamientos contradictorios, no pudiendo sentirse libres para involucrarse en nuevos proyectos de país, aunque lo intenten, ni para tomar decisiones de nuevos caminos o alianzas. De alguna manera actúan como ellos o ellas, debiendo girarse hacia atrás, sin poder avanzar adelante, con una fidelidad hacia los ideales y las necesidades pendientes de resolver de sus líderes. Líderes que incluso pagan con la cárcel como muestra de fidelidad con sus ancestros. Sólo cuando estos políticos liberen de compartir carga a los nuevos y nuevas miembros de su partido, esta nueva hornada de políticos y políticas estarán libres para involucrarse en lo nuevo y establecer las alianzas que crean oportunas.

Hay políticos jóvenes que se encuentran en este impasse de cambio entre la fidelidad a sus antiguos líderes y el reclamo que la sociedad les hace para participar de la construcción de lo nuevo. Éstos pronto también se añadirán, porque los antiguos líderes, que en alguna manera u otra estaban defendiendo y reclamando compensaciones y soluciones para un pasado familiar y social, se retirarán cuando hayan alcanzado sus objetivos de alma (que no los verbalizados anteriormente ). Entonces dejarán paso a las nuevas generaciones, que primero se sentirán perdidas y con cierta crisis de identidad pero pronto se encontrarán su lugar y tomarán posiciones, uniéndose a los otros 2 partidos anteriores.

En la nueva etapa, los líderes querrán acercarse al pueblo, pues ellos y ellas también se sienten del “pueblo”. Ellos y ellas también “son pueblo”. A la vez, empoderarán a los ciudadanos para que asuman responsabilidades por sus decisiones y sean líderes de sus vidas, de tal manera que la antigua distancia entre líderes políticos y ciudadanos se disolverá, siendo todos co-creadores de la nueva forma de sociedad. Es decir, los ciudadanos serán completamente responsables de expresar qué sociedad quieren en cada tema de sus vidas, y los políticos y políticas serán los responsables de las instituciones para llevar a cabo esta voluntad conjunta.